Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

domingo, 3 de junio de 2018

A L'ÀNIMA...FIL FERRO TRENAT (II) -poemari-




Viatjar? Fugir! Marxar! Volar!!

No hi ha llar, ha desaparegut sota els jocs de guerra, i només queden fronteres que travessar arrossegant pors, i enyors, i oblit, i desdeny.



II

Ulls foscos,
pell bruna.
Sol a les mirades,
desert als llavis
i dunes,
moltes dunes
enrinxolant d’aire
un desordre de cabells empolsegats.


Uns s’agafen de la mà,
d’altres,
s’enfilen sobre el fràgil cansament
de pares, mares i germans;
fins i tot fan cua
cotxets de criatures
atrotinats,
buits de nens i plens de somnis
desgranats, camí enllà,
on es perden bruts de fang,
d’insults,
de rebuig…
i mil excuses.

Motxilles cansades de tanta espatlla
i esquenes afeblides, apressades,
enyorades d’oblidat repòs.


martes, 22 de mayo de 2018

A L'ÀNIMA... FILFERRO TRENAT I


Humans! Quin títol més despullat de significat quan mirem els ulls de qui cerca una vida nova, rere el filat de qualsevol camp de refugiats o dalt les desgraciades barques que es perden onades de la Mediterrània enllà. Buidor, mecànica buidor. I angoixats per la impotència... canviem de canal.


I

El camí el marcaren
fidels camins de ferro
de paral·lela presència
i màgica perspectiva.
Punt de fuga sense final:
vies impossibles
d’un tren absent de viatges.

Allà, en la llunyania d’un destí,
el desig:
un grapat d’estrelles daurades,
dibuixades
en un fons de blau letal.
Promesa solidària, sí,
transparent,
… de plàstic i de fireta.

Des de la tanca, però a l’altre costat,
nosaltres,
callats,
expectants;
neutres observadors
d’emocions fredes;
segurs, embolcallats
de distància protectora.

I preguntem… què passa?
Res,
passar… passar,
no passa res.
Aquest és el neguit!

miércoles, 28 de marzo de 2018

DOMINIO LÉXICO 29

Visillo
Sí, vigésimo séptima entrega del apartado DOMINIO LÉXICO, un trimestre más transcribiendo los disparates de mis alumnos. Y es que el apartado de Vocabulario de mis exámenes da para mucho. Aquí os presento la "producción" del segundo trimestre del 17/18. (Recordad que, entre paréntesis y en cursiva, tenéis mis comentarios)

VISILLO:
  • Agujero que está en la puerta para ver quién hay. (siempre hay quién mira entre visillos)


TACITURNO: (Según el DRAE: callado, silencioso, que le molesta hablar)
  • Que de día está despierto y por la noche duerme. (Según el alumno somos todos)
maceta


BATUA:(Según el DRAE: Euskera)
  • Lo que usan los músicos para señalar el tempo. (Por batuta)

MACETA:
  • Estructura de un pueblo o de un barco. (quizá el alumno se acordó de ... la maqueta)


EMPOLLAR:
  • Es cuando tapamos una botella. (Y lo que algunos alumnos hacen en lugar de estudiar)


NÉCTAR:
  • Es el fruto del melocotón. (Quién sabe si se ha acordado de alguna marca de zumos)


Hatillo


HATILLO: (Según el DRAE: lío de ropa pequeño)
  • Cuarto en la parte superior de la casa. (¿Buhardilla?)


ENSIMISMADO:
  • Que le tienen mucho cariño y le dan todo lo que pide. (Que se ha acordado de los mimitos de mamá)




Dédalo
DÉDALO: (Según el DRAE: laberinto)
  • Cobertura de metal que te pones en el dedo para no pincharte cuando coses. (El dedal salió a relucir)



PALUDISMO:
  • Que te pones pálido. (Pálido se queda uno con la respuesta)






A parte de las respuestas disparatadas al vocabulario, también he recogido algunos comentarios que se hacen en clase con el máximo convencimiento por parte de los alumnos, y que se merecen también una sonrisa:


IR A LA MECA: A la Meca se va a  “cerrar” en lugar de “rezar”.


SUPLEMENTO:
Fernando de Rojas
Algunos libros de texto llaman al complemento preposicional CRV; otros, SUPLEMENTO. Ante mi pregunta en clase de quién recordaba qué era un SUPLEMENTO alguien responde: Lo que te pones de más, por ejemplo… suplemento de queso.


PARAPLÉGICO: No fue en un control, fue en una pregunta de clase. La respuesta del alumno no tiene desperdicio, incluso nos hace... pensar: Lo de dentro te va y lo de fuera no.


OVULO: Una respuesta sesuda, rozando el cientifismo: Donde se introduce el espermatozoide para ser hijo.

FERNANDO DE ROJAS es el autor de la Celestina, publicada en 1499. Algunos alumnos no siempre recuerdan su nombre: Fernando de la Rioja

miércoles, 28 de febrero de 2018

MALENDREÇOS



Aquest Nadal he passat uns dies prop del Cabo de Gata, un parèntesi de calma que, de tant en tant, carrega piles i assossega l'ànima. Sense massa pretensions, també deixo la calma que prengui la inniciativa i escrigui per mi. Com sempre, és l'atzar qui escull la llengua d'escriptura.




86


Las espinas de las plantas
apuran el agua.
El aljibe se secó
en verdes campos de golf
de imposibles Escocias en Almería.
¿Y a quién se le ocurre?

Detrás de una chimenea perenne,
térmica de Carboneras,
la “Mesa de Roldán”,
medieval reloj atrasado,
que corta silueta en estas nubes,
tan extrañas por esos andurriales.

El aire nos sigue peinando,
insistente,
acomodando rizos y descanso.

Desconectados de las prisas
de otros momentos, el tiempo
se detiene tumbado en la arena.
Soledad, silencio, reposo…
compañía.

El agua, fría,
me ha hecho sonreír,
y las chinillas del rebalaje
cosquillas en la planta de los pies.

Sí, sonrisas y aire,
que, acabada la pausa,
tocará sonreír en la tarea
que nos ayuda a crecer y ser.

viernes, 9 de febrero de 2018

CATIFES DE PRIMAVERA

Pels alumnes de quart d’ESO de l’escola Brianxa, ens queden just tres setmanes per posar en escena una nova obra de teatre: CATIFES DE PRIMAVERA.

Com en les darreres sis ocasions, és feina de gairebé dos cursos: comencem a llegir i treballar el text quan els alumnes fan tercer d’ESO, l’assagem quan comencen quart i la posem en escena a mig segon trimestre. Ara, ja prop el final del “trajecte”, només ens queda creuar els dits, confiar en l’estudi de les actrius i els actors, i pregar que el públic sigui condescendent i comprensiu; poca cosa més podem fer.

Que com estan el alumnes? Només pensar en el vestuari els tremolen les mans, ja no dic la veu; però poden estar satisfets: han fet una bona feina conjunta, un bon projecte assolit amb molt esforç i moltes hores, no només dels matins de dijous de 8 a 9, sinó també totes les tardes, fredes tardes de dilluns de 5 a 6.


Des d’aquí el meu agraïment per aquest MEU CURS, que m’ha ajudat a donar forma a una primera idea, la que, veient una foto antiga de les catifes de corpus de Tordera, em va dir xiuxiuejant, amb una veu suau i arran de terra... “Ajuda’ns! Cal que el poble conegui la bella memòria ancorada a les ja desaparegudes llambordes dels carrers més antics”.


sábado, 3 de febrero de 2018

DES D'ÀGER (de malendreços)



A Àger, reunits en família, i quan l'escalfor omple el cors i tens la calma i la serenor més propera a l'esperit, varen fer un breu passeig per uns cingles fins a una ermita, la Mare de Déu de la Pertusa: petita fita amb entranyable companyia.





85


DES D’ÀGER


Lluïssors a l’aigua,
on els cingles s’emmirallen,
porucs,
enfits de vertigen.


Dalt del bacó més alt,
apilaren pedres a cop de fe
fins a esculpir una lleu ermita,
breu d’espai,
però extensa de temps
que, ja lluny de significats,
encara grimpa i ens fa grimpar.


L’anhel d’arribar-hi,
l’ànsia per superar-se,
empeny les cames amunt,
i més amunt,
prop on les pregàries
varen prometre triomfs
al mig de vides buides.


Avui,
els de sempre,
sense promeses ni penyores,
pugem lliures els cingles
fins al cim;
i, des de dalt
mirem en pau l’horitzó;
sense promeses,
coneixedors de que el futur
no té més condicions
que les que escriguin,
cansades,
les nostres passes.