Passejàvem pel costat de la Catedral de Saint Maló quan sentirem una música especial que sortia del seu interior. Vàrem entrar i ens n'adonàrem que feien un assaig d'un concert de música clàssica. Ens vàrem asseure en silenci i ningú ens va dir res. Aleshores, tota la música va ser per nosaltres. Jo, com no, després d'una estona d'emoció continguda, vaig acabar agafant ... la meva llibreta.
Les emocions han pres forma:
tota la llum de l'estiu
passa pels vitralls de la Catedral
de Saint Maló.
No hi ha una nota lliure,
totes les vull perquè sento,
i vull continuar sentint,
com trontolla a dins meu la música,
la força, sovint la mel;
l'esperit de qui, un dia,
sota aquestes voltes pètries,
va pensar en donar vida
als seus sentiments.
qué buenos recuerdos, Quim!
ResponderEliminargracias!!