Les boires s'esfilagarsen
atrapades
per les afamades
branques dels avets.
El soroll?
Se l'emportà
la darrera pluja
quan, rutinària,
feu neteja de voreres i carrers.
Fa fred.
El sol marxà de vacances
(com nosaltres)
i d'aquí se n'anà allà
per tal que veiéssim
quan el trobem a faltar.
com ahir,
s'aixeca tremolós,
emboirat,
humit,
mandrós de verd
en tots els tons possibles,
i silenciós;
calma de brogit i gresca.
Bon dia Selva Negra!
Bones! Torno ha estar aquí.
ResponderEliminarHa passat la setmana.
Tornem a la frase celebre i al poema hem recuperat novament, el ritme, el moviment.Tots continuem creant la nostra pagina, que pot estar plena de dubtes, pors, incerteses, peró junts trobem forçes per trobar respostes, confiar i continuar creant moments.
El sol marxa
i d'aqui se n'anà
allà per tal que veiéssim
quan el trobem a faltar .
El sol torna a brillar i m'he adonat de l'ho molt que le trobat a faltar .Gracies per obrir el parentèsi. Una abraçada gran.
Recorda, Concha, que els parèntesi no són més que un espai al mig d'una rutina, una pausa, una lleu aturada, qui sap si per prendre embranzida i córrer amb més força.
ResponderEliminarGràcies per ser-hi. (Ah! entre parèntesi et dic que NO ETS PESADA)