Tercer poema en castellà (d'un total de tretze, un número especial per mi). Segueixo sorprenent-me dels seus continguts, dels seus significats; segueixo sense recordar quan els vaig escriure ni què m'impulsà. Ara em suggereixen una pausa especial, un fre a la inèrcia imparable del dia a dia.
3
Resbala la seda entre mis dedos
dejando caer tu cabello.
Silencio en el aire.
Todo se para.
Pasa un momento eterno
rodeándote la cintura con mano frágil y tímida,
sin atreverse a ceñirte,
refrenando el ímpetu y la fuerza,
por no quebrar la magia
de tu ambiente.
Bones tardes Quim!
ResponderEliminarEl teu escrit em fa tanca els ulls i em transporta a la tendresa, a la sensibilitat.
Gracies per crear. Una abraçada gran.