MALENDREÇOS

69

Havia deixat per unes setmanes la carpeta de malendreços arraconada per poder ensenyar-vos uns poemes escrits durant les vacances. La veritat és que, a l'espera de començar un nou poemari a partir de febrer, vaig arreplegant oblits d'aquí i allà amb l'objectiu de poder continuar regalant-vos un poema original cada cap de setmana. 

En aquesta ocasió he cercat un poema per mi molt especial, un primer premi del concurs de l'Esplai de Tordera, que sé que tenen penjat a la paret i que, per postres, gaudeix del privilegi que el pare, en la seva passió del recitat, l'ha incorporat al seu repertori memorístic.

RAONS PER VIURE AMB FORÇA:

Pentinem cabells blancs,

lluïssors de plata,

sí,

però cada reflex és una vivència,

una experiència,

un coneixement,

una bri de vida

viscuda intensament.

Fem els passos més curts,

potser més lentament;

sí,

però perquè són el resum,

el recull i l’aplec,

l’essència

de l’esforç per empènyer,

per ajudar a créixer, als altres.

Al nostre rostre

el temps ha dibuixat arrugues,

sí,

però perquè són les línies

on fan cal·ligrafia

les ganes de viure,

el gaudi, el goig,

les ànsies d’aprendre  

encara una mica més.

Perquè nostre és l’obligació

i el deure

de deixar

als més joves,

l’equipatge feixuc

i complet

de l’experiència.