UNA ALTRA VOLTA

Recuperem inèrcies. Fa mesos que no penjo poemes nous en aquest petit racó de misteri íntim que és el meu blog. Qui sap si l'excusa perfecta és la feina, el vertígen de l'activitat diària que m'envolta, la monòtona passió que em recull per començar una jormada fins a tancar-la; o ho és la tristor, disfressada d'astènia primaveral, vestida de justificacions que no sempre em... crec. 

Sigui el que sigui, he decidit tornar-hi, recuperar versos escrits i endreçats a la lleixa de l'oblit, per tornar a emocionar-me i intentar emocionar a qui s'aboca a la finestra oberta del meu blog.

Recupero per l'ocasió un breu poemari guardonat amb el segon premi de poesia del concurs Sant Jordi 2016 de Tordera. El poemari es titula FOSC CONFIDENT D'OMBRA, i està format per 10 poemes amb l'ombra com a nexe.

Us en deixo el primer:

1

Amb el sol al zenit,

perpendicular a mi,

ha desaparegut la meva ombra.

En no veure-la,

m’he sentit singular;

de fet, sense ombra... jo,  no sóc!

M’acompanya sempre.

Sovint, fins i tot dibuixa al seu rostre

el meu ànim:

s’il·lumina amb la meva passió,

i matisa la penombra quan és la tristesa

qui m’abraça.

Aquesta companya perenne ha marxat

només un moment,

i una soledat estranya

m’ha envaït l’ànim.

L’he trobat tant a faltar

que he fet un pas al davant

per sentir les seves mans

a la meva esquena:

empenta invisible

que m’ajudi a caminar.