A la llunyania,on la vista aplega mar i cel,
mar endins,
no hi ha direccions possibles.
No conec els camis dels estels
i el vertígen de la teva força
em transporta.
Les meves idees formen,
amb les teves onades,
maregassa d'inquietuds.
Com la closca d'una nou buida,
vaig i vinc,
i quan cerco fusta on abraçar-me,
i sols trobo espirals inacabables
com a única resposta.
Cal fer del meu cos una sirena
capaç de nedar formant par de tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario