Fa un parell d’anys els vaig
conèixer a la Cellera de Ter, sota les lones amables d’un envelat: gairebé ni
els coneixia però, aquella nit, la seva música i la seva frescor em varen
captivar. No era un grup penjat de l’estel de la fortuna, ni de les bastides de
la suficiència ni l’egocentrisme, eren
gent com tu i com jo, gent normal i corrent a qui agrada cantar, gaudeixen
fent-ho i contagien el gaudi a la gent que els escolta.
El passat diumenge varen venir
a Tordera, el meu poble, i durant gairebé dues hores, generosa i entregada,
vaig veure gaudir la meva gent. Cal dir que els quatre joves del “Amics de les
Arts” i la seva banda gaudeixen amb la fenia que fan, si no fos així, no s’explicaria
com fan gaudir la gent que assisteix als
seus concerts. Tots quatre són conscients que el somni on s’han instal·lat és
efímer, per la qual cosa cal mimar les formes per fer-lo el més llarg possible
(fins i tot són capaços d’agrair la fortuna per deixar-los viure tot el que els
hi està passant). I ho fan. Ho fan amb noves cançons, com en la darrera ocasió,
noves històries explicades a quatre mans amb gust i dedicació. La maduració de
la seva música, la seva polifonia i la seva alegria traspua a cada to de cada cançó i, peça a peça, durant tot el concert.
Gràcies per l’estona, pels
vostres somriures i la vostra frescor. Paga la pena una pausa en aquest món de
urgències i tristors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario