colpejar la mà del vent
i, tal com ve i se'n va,
suposo a la meva persiana
l'embat de les teves onades.
Endreçat pel cobrellit,
protegit per les mantes
somriu als meus peus
la teva llengua mullada:
com desgasta el meu balcó;
com treballa al carrer,
incansable;
com voleien les gavines
per sobre les onades.
Quan la son ha marxat,
quan torna l'albada,obro la porta i amb una rialla,
espero impacient, al meu carrer,
l'arribada de la platja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario