Penso en blanc
i la teva paraula m'acompanya
de la mà, a poc a poc,
en viatge llarg de passes recargolades;
en recorregut sense més possible destí
que la pau.
Aïllo de tots el sons,
dos:
l'aire al meu rostre,
jugant amb els meus cabells;
i la teva veu, familiar, acostumada,
àncora del meu pensament en blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario