Els poetes desconeguts, aquells que endrecem els nostres
poemes en llibretes antigues, segurs que ningú llegirà mai allò que escrius,
sabem de l’oportunitat que qualsevol concurs t’obre de poder publicar els teus
versos. Afortunadament jo he pogut ensenyar-vos molts anys els meus poemes
gràcies al concurs de Sant Jordi de Tordera amb la publicació de les obres
guanyadores al llibret “ESGUARDS”.
La convocatòria del 2010 no vaig rebre cap premi, per la
qual cosa, els poemes varen esser condemnats, com molts d’altres, al silenci.
Us parlo d’un conjunt de nou poemes inspirats en la desaparició de l’empresa
FIBRACOLOR (fet que suposo per molts ja gairebé oblidat). Gràcies al meu bloc
ara us els faré arribar doncs en posaré un per setmana. Tots es varen reunir
sota l’epígraf de: FIBRADOLOR i recorren l’espai i el temps des de l’antiga
absència, quan el riu era riu i prou, a la presència, la vida, els canvis i la
seva gent, fins a la desaparició final.
I
Mandreja
el riu,
pla
enllà,
resseguint
en verd
les
traces del dibuix
del
meu paisatge.
Els
joncs, dansaires del vent,
recullen
els seus aromes
(vímets,
esbarzers,
oms,
pollancres i verns)
i,
en primaveres ploroses
o
malenconioses
tardors,
esventen
arreu,
com
ho han fet sempre,
lluïssors
de natura verge
i
familiar.
No
cal fer memòria,
ningú
es pregunta
des
de quan és allà,
vigilant,
subratllant
el perfil del meu poble
en
lletres de plata humida.
Ara
gira, pacient,
besant
una riba,
ara,
just abans del petó màgic,
torna
a girar,
peresós;
com
allunyar-se de la muntanya
sense
recança?
És
per això que arrossega,
en
abraçada perenne,
el
reflex del Montnegre
pintat
pels capvespres
d’eterns
tons de blau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario