V
Al
pare
el
fill li fa el relleu;
i
el fill,
al
nét esperona
a
prendre mides del treball
dels
grans,
a
les naus,
sota
les finestres cegues
avocades
a un futur
quiet.
Les
generacions
desgranen
el rosari d’una història
de
cinquanta anys,
oblidada
ja
la
que era de segles.
- “No pateixis,
ni
tinguis pressa,
sigues
pacient,
deixa
passar els anys
com
l’avi i jo hem fet,
i
veuràs segura
la
feina (mecànica)
i
el sou (estret).
I
obedient, conformat
i
còmode,
el
jovent alimentà
de
mans dures
i
esforçades,
les
naus, les màquines,
el
crit de l’amo,
i
el mecànic pas de les hores,
els
dies, els somnis
...
i el futur.
Pell de gallina...i que n'és de crua la realitat...
ResponderEliminarGràcies, Marta. No sé si els llegeixes en conjunt o individualment. La intenció és ensenyar una evolució del poble i la seva gent amb l'evolució de la Fàbrica fins a la seva mort, que coincidirà amb la multiplicació de prejubilats joves sense formació específica ni destí clar.
ResponderEliminar