POEMA XXI (A la meva llibreta)

Em recordo a Palamós, de colònies. Estranyament, em vaig llevar abans que la mainada (i ja és dir) i em vaig acostar fins al passeig de mar per gaudir de la sortida del sol. Quan vaig tornar fins a la casa de colònies, amb el dia del tot estrenat i la llum lluint als ulls de la quitxalla, vaig agafar la meva llibreta per descriure què havia vist.


Has vist arribar la matinada?
Tota sola, poruga i prudent,
allargassava els seus braços tous
fins a tocar-me;
i amb somriure de primavera
m'ha empès del verd al blau
alhora que m'embolcallava
de simfonies solitàries.
Tot d'una,
trencant l'albada,
les paraules han fet música i ritme
de xiuxiueig d'ocells.
Bon dia un nou dia.