De l'any 2001 he trobat aquest breu poema sota el títol "Ensenyar". Com tots aquest poemes antics que estic publicant ara, no recordo ni quan ni per què el vaig escriure, però sí comparteixo (encara) la filosofia que tanquen les seves paraules quan d'ensenyar es tracta.
Quan
el temps no és mesura,
que
el d’aprendre,
oblidaré
per tu
calendaris
i rellotges;
i,
al teu costat,
ben
a prop, a cau d’orella si cal,
et
faré llum.
Quim bona nit!
ResponderEliminarEs preciós! Gracies.Abraçades grans.
Quan els llegeixo després de tant temps, els veig com si no fossin meus, i aquest, precisament aquest... a mi també em va agradar molt.
EliminarGràcies per ser-hi sempre.