Al
sol,
jubilats
tendres
d’ulls
tristos
repassen,
llepant-se
els dits,
els
fulls dels diaris.
Els
braços són encara forts,
l’esperit,
encara jove;
l’experiència,
a flor de pell;
la
conversa,
sempre
la mateixa:
i
ara,
què
fer amb el temps?
Anys
somniats
mirant
el viatge dels núvols
sense
despertadors impertinents
cridant
la matinada
a
cau d’orella;
vacances
eternes,
sous
discrets,
però
descans i pausa.
La
nit deia bon dia,
el
dia deia bona nit,
la
tarda no coneixia la tarda,
i
als dies de festa,
tornava
la nit.
Realment
estan cansats?
Vells
joves
i
joves vells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario