de fer-me pessigolles,
ja no hi són.
I per més que crido,
no hi ha cap so
que esborri un silenci etern
de color verd,
on la mainada enfonsa les mans
cercant altres colors pels somriures;
que cridin que sí,
que és cert,que tot el que els passa és de veres,
que l'aire n'està ple,
que no cal cercar a les fondàries
allò que tenen a les mans
si el cor és ... obert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario