Poema I

(En un descans durant unes colònies)

I

Les preguntes volen
com fletxes punxegudes
(sense compasio).
A grapades,
totes alhora cerquen un destí;
i jo no puc mirar-les
sense fer-me blanc d'elles

perquè, entomant-les,
encendré llum en foscors innocents.