Les pauses del paisatge sempre productives, sorprenen quan, temps enllà, rellegeixes allò que un dia, no saps perquè, va arribar de sobte a la punta del teu llapis.
Deixa
que te’n dugui el vent
i
el ritme que marquen
canyissars
valents
de
motes altes.
per
fer-la bandera
de
la teva fugida.
Trobaràs, mar enllà,
altres
fites,
noves
fronteres per travessar.
No
cal especular amb els sentiments,
no
es compren, ni pugen ni baixen
si
jugues en borsa,
tot
està a les mans i el cor
de
qui, encara,
té
com a nom,
home.
No hay comentarios:
Publicar un comentario