Dins aquest batibull del calaix dels malendreços, m'he topat amb 13 poemes filosòfics escrits en castellà i al 1999. No recordo per què, ni què els va motivar, però ara, aïllats de la provocació tenen una música especial. En aquesta feina d'ordenar i classificar la meva poesia que significa aquest apartat dels malendreços, no els he volgut aparcar i també us els presento. El fet que estiguin en castellà accentua aquesta beneïda facilitat i normalitat de la qual gaudim: la convivència de dues llengües.
1
El azogue de mi espejo
no encuentra mi imagen,
y no devuelve reflejo
de nadie.
Perdí la sombra en la última esquina
y busco entre mis libros
un rincón
para mí.
¿Dónde estoy?
Preguntas eternas me asaltan,
estorban mi silencio y mi paz
cuestionándome.
¿Dónde voy?
Repite martilleando en la campana
de mi cabeza. Con ritmo de gota de agua
agujerea mi consciencia y tortura
mi descanso, mi solaz.
¿Dónde estoy?
¿Cómo evitar la angustia
de la falta de respuestas?
Cuando faltan las respuestas
es mejor… no hacer preguntas
y suponer que todo, mecánicamente,
funciona.
Ya llegará otro tiempo en el que preguntar.
Ahora solo debo vivir.
Bon dia Quim!
ResponderEliminarHe obert el teu blog buscant i el que he trobat m’ha fet remoure per dintre la indignació.
Indignació pel que està passant a Síria.
Indignació perquè amb el nom de la crisis no hi han diners per cuidar a ningú ni humanitzar a ningú…
Indignació pel que viuen molt joves preguntant-se A on estic? A on vaig? Buscant el seu futur en aquest mon que hem deixat….
Gracies Quim, per no deixar que ens dormim i siguem insensibles al que està passant al nostre voltant...que l’esperança ens acompanyi. Una abraçada gran.