MALENDREÇOS, poema 35

Aquest poema me l'he trobat escrit en una mena de tovalló de paper de bar, de no sé on ni sé de quan. S'ha presentat foradat dins la meva carpeta de malendreços. Sol, aïllat, cridava entre tots els papers per tal que el deixés sortir. Llegit i rellegit... penso, i... per què no?

Cuando camino

es mi sombra quien me arrastra,

cansada y oscura,

pero conforme con su tarea.