Aquest és el segon poema de BELLA VELLA. Entranyables poemes lluny en el temps però propers en sensacions.
II
Mans
de treball i treballades
Reposa
les seves nuades mans,
sobre
sa falta tremolosa,
abans
plena de vida
i
ara... ara buida
i
deserta.
Mans
ahir destres,
àgils,
ahir plenes d’ànsia per viure
i,
avui,
buides
de polsos,
sense
el batec de la il·lusió,
sense
aire,
amb
l’ànim vençut,
exhaustes
d’esperar.
Hola Quim!
ResponderEliminarUna vegada mes estic seguint els teus poemes i aquest hem desperta respecte , hem transporta al llibre de Norberto Bobbio “ Senectute” que diu :
Quien alaba la guerra no le ha visto la cara.
Quien alaba la vejez no le ha visto la cara.
Del teu poema:
sense el batec de la il-lusio
sense aire
Gracies Quim per fer visible el que tenim al costat i no veiem.Una abraçada gran. Gracies.
Hola Concha!
ResponderEliminarM'agrada pensar que els meus poemes ajuden a elaborar coses que portem dins, que hem llegit o que hem viscut; com un repàs per prendre consciència de tot allò que sabem però que sovint aparquem sense assaborir.
Gràcies per llegir-me!
Quim