Sèrie de poemes la Bella Vella, poema 10. Endreçada, per sempre, després de treure'n tot el profit, la Bella Vella resta, oblidada, en una de les més habituals "prestatgeries"; allunyada per sempre de la realitat.
X
Prestatgeries
Hem
desat l’eina antiga,
ja
no és útil,
ja
no la fem servir.
on
endrecem allò que és vell,
el
que ara,
és
nosa i destorb.
Temps
perdut, que no produeix,
moment
inútil
perquè,
la carícia càlida
i
la paraula amable i musical,
ara
corresponen a un altre,
és
igual el color,
tant
és si és blanc o vermell,
si
no hi sent...
si
només són records...
si
ja no hi viu...
no
cal treure del seu estoig daurat
els
nostres preuats sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario