FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 28 de diciembre del 2013 al 4 de enero del 2014)

"La sonrisa es el idioma universal de los hombres inteligentes."

Víctor Ruíz Iriarte

MALENDREÇOS, poema 20

L'any 2001, tot celebrant a l'escola el dia internacional del SIDA, vaig escriure un poema per llegir en l'acte central. Es tracta d'un poema escrit sense dependre de "muses" o imprevisibles estímuls externs, és a dir, escrit sota una motivació cercada. Deixar-lo oblidat, surant en l'èter d'aquell dia, em sembla poca justificació; és per això que, per tal de no abandonar-lo a la seva sort, el porto fins aquí, fins el meu espai de Malendreços.

SIDA

No sóc invisible,

ni immutable, ni intangible;

però sovint no em veieu,

voleu canviar-me i ni em toqueu.

 

Els meus ulls també ploren,

i s’omplen amb imatges de rebuig

que els vostres ni entreveuen.

El meu caràcter se’n ressent

i tremola, insegur, encerclat de núvols negres

carregats per les vostres tempestes.

La meva pell és suau,

com la vostra,

i pateix amb el tacte del menyspreu.

Una paraula fa frontera

i aixeca barreres d’ignorància

infranquejables per la barbàrie i la por:

SIDA.

Quatre lletres, acrònim sintètic

que representa missatges desconeguts,

m’acusen impies.

Però vull canviar el seu sentit,

m’heu d’ajudar a canviar la noció

que el món en té d’elles:

Que la S digui sí,

un sí afirmatiu, confiat, sincer.

Que la I confessi un únic objectiu:

la integració.

Que la D apunti una única sortida:

el delit per viure.

I que la A formuli un sol missatge:

tot el nostre AMOR.

DOMINIO LÉXICO (17)

Un trimestre más ya está aquí la recolecta: las respuestas disparatadas de mis alumnos. Como siempre preguntas, respuestas y comentarios. Sigo pensando que lo mejor es el anonimato aunque a más de uno le gustaría aparecer citado en este apartado de mi blog. Veréis como algunas de mis preguntas de vocabulario se van repitiendo un año tras otro; la verdad es que aunque siempre surjan nuevas cuestiones, son divertidas las diferentes versiones en diferentes cursos. Recordad que, en cursiva y entre paréntesis, están mis comentarios.


ATREZZO: 

• Parte de una obra donde se cuentan chistes.

MONÓLOGO:

• Médico especialista en las manos. (¡que habla solo y mucho!)

TERRATENIENTE:

• Teniente de tierra.
• Persona que está en el ejército con un alto grado.

YUNQUE:

• Parte metálica de las batidoras. (Quién sabe, igual se acaba llamando así)

HOSTIL:

• Persona muy "hospitalosa". (No ha dado ni una)

BROTE:

• Plantas que crecen en las paredes.
• Es cuando coges una infección, por ejemplo, brote de piojos.

AUTOBIOGRAFÍA:

• Que es automático.

ANFITRIÓN:

• Uno que se ha colado (quizás pensó en POLIZÓN?)
• Pesona que hereda.
• Donde antiguamente se hacían las carreras de caballos.

TEZ:

• Sombra en alguna cosa.

GLOSA:

• Rajola 

HOLGADO:

• Tipo de carbón.

TENUE:

• Que está a la mitad de frío y caliente; vaya, que no es ni frío ni caliente, sino tenue. (¡Es que está tan clarito!)

INERTE:

• Es cuando un animal no puede tener ni hijos ni huevos. (En qué quedamos, ¿hijos o huevos?)

PERÍMETRO:

• Es lo que mide un círculo de punta a punta. (Capaz de encontrarle un principio y un final al mismísimo círculo)

BUEY:

• Vaca tío. (Puro lenguaje de la calle, siempre con el tío por delante)

ASCUA:

• Cachito de fuego.

IMBERBE:

• Animal ciego, que no ve.

LECHO:

• El que lleva la leche.

Otras preguntas:

• Dime un sinónimo de cura: 
• Fácil, San Cerdote.
• ¿Que significa la expresion "peinar canas"? 
• Que haces de peluquera.
• Les explicaba la teoría medieval del TEOCENTRISMO intentando argumentar cómo para los teocéntricos todo giraba alrededor de Dios. Cuando pregunto TEOCENTRISMO en clase, esta es la respuesta:
• Que Dios no para de dar vueltas.
• ¿A qué parte del cuerpo aplicarías RASGADOS?
• A los pies.
• Si el gato maúlla y el perro ladra, ¿qué hace la gallina?
• ¡Coquetea!
  
• Ponme ejemplos de TABÚ con su correspondiente EUFEMISMO:
• En lugar de "ir al lavabo" decimos "ir al retrato".
• En lugar de "cárcel" decimos "lugar de penitencias".
• En lugar de "ciego" decimos "once".

FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 21 al 28 de diciembre)

"Hay personas silenciosas que son mucho más interesantes que los mejores oradores"

Benjamín Disraeli

MALENDREÇOS, poema 19

Fa només uns dies parlava amb algú de la relativitat del temps, de com el seu pas és tan heterogeni segons què i segons qui; i vés per on em trobo que, en el poema que toca aquesta setmana, de fa un grapat d'anys (2001), jo parlava d'aquesta relativitat jugant amb els grans de sorra que cauen en un rellotge antic.

SEGON A SEGON

Cònics rellotges de sorra,

medievals marcadors de ritme

que, impassiblement,

descompten, gra a gra,

els moments de vida

que ens queden.

Vivim avui un gra de present

i, com a present, cau,

i nosaltres amb ell.

Del primer con

salta directe, sense distraccions,

amb la mateixa velocitat, 

amb la mateixa independència

que la resta,

a l’altre con.

De l’espai de futur

passa a l’espai de passat;

i el present,

limitat a un moment,

no existeix,

no reposa en lloc,

senzillament... passa.

Només és en el recorregut

d’un espai on coincideixen

principi i final.

FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 14 al 21 de diciembre)

"Lo que embellece al desierto es que esconde un pozo en alguna parte".


Antoine de Saint Exupery (Le Petit Prince)

MALENDREÇOS, poema 18

Segueixo submergint-me en els poemes del passat. Quan agraeixo la facilitat que tenim els que vivim en aquesta terra de passar d'una llengua a una altra sense patir frustracions ni traumes, sense sentir que res es trenca sinó que tot s'enriqueix i em faig més gran en saber i en tolerància. 

Vés per on aquest poema, també del 2001, el vaig fer en castellà i dedicat als mestres, a la meva feina i la meva condició.

MAESTROS

En equipaje del tiempo

se convierte lo que aprendo

día a día.

Tragaluz que ilumina

otras oscuras ignorancias,

más oscuras incluso que la mía.

Descubro descorriendo

las cortinas del saber,

que siempre hay tiempo

de aprender

lo que no sabías.

Pero no todo es mágico,

ni todo miel sobre hojuelas.

Entre la buena fe se cuela

el sin sabor o la crítica,

la mala fe sin sentimientos

que te lía.

No me derroto, lucho,

no por eso dejo de ser ducho

en lo que tanto tiempo ocupé.

Por lo que se refiere a mí,

seguiré, duro y fiel, en la brecha,

no le quiero poner a la derrota fecha

para que el destino se ría.

FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 7 al 14 de diciembre)

"Para Adán, el paraíso era... donde estaba Eva."

Mark Twain

MALENDREÇOS, poema 17

Poema de 2001 que va guanyar algun concurs literari. És un poema que, malgrat no m'agradi l'encaix de les rimes i les mesures, respecta alguna forma rítmica i musical. Ja veus, de tant en tant sortia alguna cosa propera al llenguatge clàssic. 

FAIG CADENA AMB LES PARAULES

Faig cadena amb les paraules

encerclant amb elles, ben estret,

només sentiments:

Són dolces de mel

les rimes enamorades,

i es besen per les cantonades

de planes en blanc.

Les vocals s’amanyaguen

i, afalagades, entre moixaines,

es confessen a cau d’orella

quanta és la seva tendresa,

quanta és la seva passió.

 

Amb tons de blanc

els mots de pau

vénen als meus dits

apaivagant el seu ritme.

Són quiets, asserenats,

i sense fer soroll,

gairebé de puntetes,

carreguen el meu ànim

d’ordre i calma.

Acolorides pel capvespre

les síl·labes es disposen

segons el seu ritme,

prenen les formes del que admiro:

matisos d’un mar embravit;

blaus tènues d’un paisatge

quan al matí es desvetlla

o l’èxtasi perenne

quan se’n va a dormir.

Es reparteixen les llàgrimes

entre els accents tristos

quan, sense voler,

m’entra l’enyor a les entranyes.

La melangia es passeja pels meus ulls

i, inconscient, retorno a moments

que no per passats

són menys amargs

i o,. abatut, deixo passar el temps

com únic beuratge.

Les consonants trontollen

entre els meus versos

quan és la ràbia la que mana,

quan és d’ira la meva febre.

Indignat, deixo que la meva pell

suï la fúria pel que veig

en rampells de còlera.

Amor, pau,

embadaliment, pena i ràbia.

Emocions que s’enfilen

en collaret de paraules,

captives del que sento,

esclaves del que veig,

condemnades per sempre

a servir els meus sentiments.

FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (Del 30 de noviembre al 7 de diciembre)

"El que habla lo que quiere, escucha lo que no quiere."

Terencio

MALENDREÇOS, poema 16

De l'any 2001 he trobat aquest breu poema sota el títol "Ensenyar". Com tots aquest poemes antics que estic publicant ara, no recordo ni quan ni per què el vaig escriure, però sí comparteixo (encara) la filosofia que tanquen les seves paraules quan d'ensenyar es tracta.

Quan el temps no és mesura,

i no hi ha més moment ni més instant

que el d’aprendre,

oblidaré per tu

calendaris i rellotges;

i, al teu costat,

ben a prop, a cau d’orella si cal,

et faré llum.

FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 23 al 30 de noviembre)

"Un sistema escolar que no tenga a los padres como cimiento es igual a una cubeta con un agujero en el fondo."


Jesse Jackson

MALENDREÇOS, poema 15

Un poema de l'any 2000 (com passa el temps), com d'altres, no és més que una reflexió en veu alta sobre el món que ens ha tocat viure on, vulguis o no vulguis, sempre se'ns demana un posicionament. Per què no fer de la nostra opinió, diferent i original, una de les alternatives?

QUE ELS EXTREMS ES TOQUIN:

Direccions oposades per un mateix món

que gira, amb ritme de segles,

confonent-se amb l’albada

del primer cop de volta.

 

Natura, mare

entre els seus fills.

Aquells que, exageradament,

i en món d’ecologismes fàcils,

que només apliquen als altres,

envolten amb cotó fluix

moments de desenvolupament i canvi,

a l’altra riba, a l’altra balançó,

industrials i especuladors

que de menuts perderen els escrúpols

entre jocs de química i màgia.

L’antonímia de la vida i la mort

endreça en un i altre pol

cada una de les tasques, de les idees,

dels enginys de l’home.

S’arrosseguen per les ones

immigrants que barregen, als seus ulls,

il·lusió i por.

Envoltem les ciutats d’altres ciutats

i, pels carrer nous,

escollim noms propers:

carrer de l’Angoixa,

passeig de l’Atur,

avinguda de la Malaltia i la Fam.

Convidem a sopar a casa,

perquè ens entren per la televisió,

epidèmies en altres cossos,

guerres en altres cases,

morts en altres països

que faran amb nosaltres sobretaula.

Els immigrants, les ciutats inventades

i els convidats a la nostra taula

els posem a un pol;

a l’altre...

rebaixes, consum a impulsos,

nadals de solidaritat falsa,

farcits comptes bancaris, plans de pensions,

la borsa, executius planxats

i tota una rastellera de trampes.

Calaix de dalt,

calaix de baix.

¿Per què he de desar allò que penso

en l’un o en l’altre?

Vull, necessito un calaix del mig!

Si no hi és, si no el trobo,

portaré sempre allò que penso

... dins les butxaques.

FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 16 al 23 de noviembre)

"La avaricia se ha adueñado de los hombres de tal manera, que en vez de ser ellos quienes poseen las riquezas, parecen ser estas las que les poseen a ellos."


Plinio el Joven

MALENDREÇOS, poema 14

Aquest és el darrer dels 13 poemes en castellà recuperats de l'oblit. Ha estat interessant l'exercici de memòria i de descobriment. Qui pot recordar si, quan el vaig escriure, no havia llegit poetes de veneració com Miguel Hernández o el mateix Federico. Quan els llegeixo, tanco els ulls i  un bri d'enveja s'escola entre les meves parpelles. Qui pogués! Qui sabés! Qui sentís!! 

Grises olivos de hojas

olvidadas en viento de invierno gris.

Manos expertas y aprendices,

mezcladas en el mismo paño,
que miden pulgadas de helados terrones.

Bajo el ritmo que baquetas

masculinas marcan al alba,

componen sinfonías incompletas

de Schuberts repletos de cultura popular.

Y el tinte de las aceitunas

enluta uñas sin manicura

y dibuja arrugas perpetuas en las manos,

como láminas de psiquiatra sin diván.

El viento dibuja en el olivar

pinceladas albas, y verdes, y albas.

Su capricho dispone el color,

aquí y allá, sin más orden que el suyo.

Viento que suelta los cabellos,

que con el frío corta,

que hiela las lágrimas;

mientras,

con el monótono ritmo

de las varas en las ramas,

pasa un año más para el olivo,

y uno … menos.