MALENDREÇOS

72

NU

3/7


Ens han venut un parany.
Una sortida,
una finestra per on fugir,
se'n diu comandament a distància.

Passes de la fam i la por
a la rialla subtil,
de la nafra i la malaltia
al riure obert , imbècil,
ple d'absències i ignorant.


Passes de la feina a l'atur,
de l'anhel a l'amor,
de l'enyor al soroll buit;
de la teva pell 
al discurs caduc del polític boig,
que creu que hi ha qui el creu.



Passes de la necrològica
a l'economia,
de la luxuria a l'agonia,
de la pressa a la pausa,
del concert al silenci.



Sí, només cal prémer un piu diferent.

I en el darrer impuls,
després de superar amb esforç titànic
l'ànsia de seguir saltironant
per totes les variades possibilitats,
hi ha el piu més màgic i el més desconegut:
el piu vermell.

Se'n diu desconnexió i et permet
tornar a la realitat del teu íntim silenci,
qui sap si... temut silenci.

Potser ens sacseja massa la consciència...
i no serà millor cercar-ne,
entre tots els números,
un de nou.