MALENDREÇOS

76

NU

7/7

El jove estima de pressa,

tot per fer i la vida davant,

just estrenada:

no hi ha temps a perdre.

És clar: cada dia té un grapat d’hores

que esmerçar en la feina,

angoixes,

esglais,

i obligacions

i deures.

Sovint el temps de l’amor

sobta quan arriba i se’n va

amb tanta pressa com atrapa:

impossible assaborir-lo

amb la passió deguda,

amb la precisió ajustada

o amb l’atenció que es mereix.

El vell és ric de temps,

en té les butxaques plenes,

i les mans

i la boca

i... els esguards.

No hi ha jornada,

ni sessió,

ni agenda curulla de cites

que justificar.

Tot és temps i temps,

i temps pel temps.

És per això que,

només per pura praxis,

és el vell qui sap

estimar de debò:

qui, sinó, pot passar una eternitat

assaborint les paraules

aplegades a cada marca dels anys

sense cap pressa?

l’amor atura els rellotges

i esgrogueeix, inconscient,

la mateixa pàgina del calendari.

L’amor no entén d’urgències.

El vell, de les urgències del temps,

...se’n riu.