MALENDREÇOS

75

NU

6/7

Símbols religiosos

lluitant contra voluntats humanes

mentre sonen les campanes

més fort que mai.

Una creu que crida a la pau

però...

(Sovint ha fet de martell

del desig,

fos quin fos.)

la dona al seu lloc,

qui és diferent deixem-lo fora;

qui no sent com dicta

no pertany al remat;

qui dissenteix

fa cal·ligrafia amb la paraula

heretge.

Això si, aparcats tots aquests,

estimeu-vos els uns als altres

com Algú, des del fons de l’ànima

ens va dir.

Una lluna a mitges,

per molts

somriure del cel

penjat d’un fil;

per d’altres,

(Interpretadors del passat,

desconeixedors del present

i ignorants del futur)

 

falç amb què tallar caps

arran de terra,

on el treball dels homes

iguala,

i embruta les mans

però neteja consciències.

I un estel de sis puntes,

(Per res de Nadal,

artifici que arriba any rere any

carregat de bons desitjos i de pau,

i se’n torna per on ha vingut

amb un somriure bleda,

tot esperant un proper any

ple de prosperitat de cartró pedra.)

Aquest estel desitjaria estirar d’arreu,

voluntats, desitjos, anhels,

i reunir-los tots alhora al bell mig,

com qui recull en una abraçada

totes les idees per fer-ne una.

Malgrat l’esperança...

massa sovint s’assembla a la rosa dels vents,

perquè esventa arreu

qualsevol possibilitat de creure en un sol destí.