
l'últim tombar de l'onada,
penso en tu.
Els blancalls desapareixen,
i la cresta de l'ona
presideix l'escena
amb l'escuma que la corona:
són els darrers senyals de vida.
S'ha acabat el batre,
la lluita contra les pedres.
Em dono per vençut
i, deixant-me anar,
faig d'aquesta onada
la darrera.
Sí, restarà el record

del so rítmic i apagat;
però, si faltes tu...
faltarà l'essència,
l'aire, la vida,
l'ànima de les ones,
l'esperit de la mar.