MALENDREÇOS

Després de visitar la ciutat d'Stavanger, ja a la calma del vaixell, el sol, escalfant rere els vidres, m'ha suggerit...

78

Avui el sol ens ha acompanyat,

tot el recorregut,

com enyorat.

S’arrapava a les pedres,

jugava amb les ombres

i feia miralls a l’aigua.

Diuen que, per aquí, ve poc!

que només surt a estones,

quan menys suposa el temps

que vindrà.

Fins i tot els dies, si se’l troben,

allargassen les ombres rellotges enllà,

mirant de no destorbar-lo a la tarda,

per si s’oblida de marxar,

fins a mitja nit.

Hi a d’altres estones que, mandrós,

es passa dies i dies amagat

rere les muntanyes de l’horitzó,

i és l’ombra qui mana, i governa,

amb foscor freda, la nit i la por.

Avui, però, no ha marxat.

Ha empès els núvols enllà de la mirada,

i s’ha ensenyorit del dia.

Ha estat tant el plaer,

que a l’ombra més petita

l’aire feia memòria de la fred

per tal que recuperéssim la llum.

MALENDREÇOS

El darrer poema que us vaig ensenyar d'aquest poemari, va ser al febrer de 2016, i era el número 76. A l'espera de donar llum a d'altres poemaris, recupero els MALENDREÇOS una altra volta.

Recordeu que aquest poemari és, només, un exercici d'ordre a tots aquells versos que arriben de sobte i que van a parar a una llibreta un dia, a una altra llibreta un altre. Cal fer neteja!

Veureu com alguns estan escrits en català i d'altres en castellà. No hi ha monopolis, depen del caprici de les... "muses".

Aquest que us presento avui és en castellà. El vaig escriure des de la coberta d'un vaixell viatjant pels fiords de Noruega a l'agost de 2016.

77

No tengo frío,

pero se huele en el aire,

se transparenta en los cristales,

se adivina en el ambiente.

El color de hoy es el gris,

con matices, intensidades y tonos:

Gris de edificios anónimos,

   gris de cielo recortado de nubes,

      gris de lámina de agua

      picoteada de olas breves

     sobre las que se columpian…

grises gaviotas de ojos fríos.