POEMA VISUAL II

También en la preciosa ciudad de Zamora, y dentro de la ruta de peregrinaje camino a Santiago, encontré unos versos pegados a una piedra motivo suficiente para recorrer el Camino o, al menos, plantearse por qué se recorre. Me parecen valiosos, así que... aquí os los presento.

POEMA VISUAL

Passejant per la ciutat de Zamora, just a la ruta compostelana, vaig trobar el següent poema de León Felipe. M'identico, és per ixò que no puc estar d'ensenyar-vos-ho:

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Hi arriba el darrer! Sí, aquet poema que us presento és el darrer de la sèrie FOSC CONFIDENT D'OMBRA. REsum de significats, de les essències de tot el poemari. Ja sabeu: Gràcies per llegir-me i feu-ne bon ús.

10

  

Si mires la gent,

fit a fit,

cada emoció tancada a la peixera dels ulls

escriu, amb subratllats i cursives,

quès i perquès;

tot i que, descoberts,

només puguis observar,

i qui sap si reconèixer...

somriures febles,

rialles buides,

gests directes i eixuts de noblesa,

posats sincers de massa de pa,

angoixes indelebles...

o serenor pausada,

amablement contagiosa,

curulla de calmes.

Si mires les ombres,

i a mi m’agrada mirar-les,

(deformes algunes,

informes i amorfes d’altres)

no hi ha personalitats,

ni ulls dictant les penses.

Pots posar lliurement

la lletra que vulguis a la música del món.

No hi ha ni una nota

desafinada,

tot és harmonia i color,

fins i tot...

a les més fosques.