MUSEU DE L'HOLOCAUST

MUSEU DE L'HOLOCAUST

No hi ha paraules:

arraulit en la vergonya

és impossible refrenar l'angoixa,

la ràbia i l'enuig.

No, no hi ha paraules:

els ulls sorpresos miren a terra

decebuts de l'home tantes vegades sublim,

avui ínfima baula

d'una cadena apedaçada

de mentides, enveges i odi extrem.

No, no, no hi ha paraules…

només el vellut d'una moixaina,

l'abraçada estreta,

l'espatlla com a refugi

i la promesa d'un mai més infinit.

DES DEL MAR MORT

Tot deixant Jerusalem,

desapareixen les arestes de les muntanyes

que, com pits d'adolescents, 

s'ondulen en un paisatge deslliurat dels d'angles.

De sobte, la carretera es precipita

en la vall, i el verd de les palmeres

es difon en flamarades a prop de l'aigua.

No hi ha més enllà,

no hi ha més avall.

A Massada, l'heroïcitat del sacrifici

s'ha enfilat per sempre a dalt de la muntanya màgica

i, abocats a l'espadat,

llegim la Història dibuixada amb les pedres.

Aleshores…

Tot és llum,

l'aigua t'abraça

i dibuixa coloraines de reflexos

a la teva pell.

Tot és llum,

i l'aire, alè calent de la terra,

t'acompanya,

 i rebel·la com de profund és el temps,

com de relatiu pot ser el seu pas,

i com, enteranyinat en els esguards,

pot, per moments, tímidament refrenar-se.

Sí, allà, tot és llum.