Tot deixant
Jerusalem,
desapareixen les arestes de les muntanyes
que, com pits d'adolescents,
s'ondulen en un paisatge deslliurat dels d'angles.
De sobte, la
carretera es precipita
en la vall, i el
verd de les palmeres
es difon en flamarades
a prop de l'aigua.
No hi ha més
enllà,
no hi ha més
avall.
A Massada, l'heroïcitat
del sacrifici
s'ha enfilat per
sempre a dalt de la muntanya màgica
i, abocats a
l'espadat,
llegim la
Història dibuixada amb les pedres.
Aleshores…
Tot és llum,
l'aigua t'abraça
i dibuixa coloraines de reflexos
a la teva pell.
Tot és llum,
i l'aire, alè calent de la terra,
t'acompanya,
i rebel·la
com de profund és el temps,
com de relatiu pot ser el seu pas,
i com, enteranyinat en els esguards,
pot, per moments, tímidament refrenar-se.
Sí, allà, tot és llum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario