MUSEU
DE L'HOLOCAUST
No
hi ha paraules:
arraulit
en la vergonya
és
impossible refrenar l'angoixa,
la
ràbia i l'enuig.
No,
no hi ha paraules:
els
ulls sorpresos miren a terra
decebuts
de l'home tantes vegades sublim,
avui
ínfima baula
d'una
cadena apedaçada
de
mentides, enveges i odi extrem.
No,
no, no hi ha paraules…
només
el vellut d'una moixaina,
l'abraçada
estreta,
l'espatlla
com a refugi
i
la promesa d'un mai més infinit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario