XXXV i darrer:
Vull agafar cada moment
amb les dues mans.
Corren tant,
van tan de pressa
que tinc por de perdre'ls
abans de començar-los.
No hi ha ratlles al meu rellotge,
hi ha espais per omplir
que... temo quedin en blanc,
sense poder descriure'ls.
Els instants, rítmicament, es succeeixen,
impassibles;
mentre ho fan els poso nom:
amor, tristesa,melangia, por;
somriures, mirades,
posats, constums;
llum, vent, sol,
núvols de colors...
Cada un en un espai
i, per tots, les meves mans
el parèntesi que els tanca.
Vull omplir el meu escrit
de parèntesi, sense pauses,
no tinc temps per fer-les.
Bones tardes Quim!
ResponderEliminarVull agafar cada moment
amb les dues mans.
Jo també Quim , jo també...!
Gracies per mostra la importància, d'alló que donem per fet.
Una abraçada gran.
Has seguit, atenta i al detall, tots els poemes de PARAULA DE VENT; espero que també segueixis amb el mateix entusiasme el proper poemari.
EliminarMoltes gràcies per ser-hi... sempre!