XXXVII
Amuntegades sobre les pedres,
la calor i la llum intenses.
Cerco l'ombra,
i la pausa;
i... caminant,
s'allunyen darrere la propera pujada.

és l'alzina,
l'herba seca
i les pedres cruixents i calentes.
No hi ha més ordre
que el final del camí, qui sap si proper.
Bona nit Quim!
ResponderEliminarVaig seguint els teus poemes, hem fan companyia. Gracies.
Abraçades grans.
I a mi els teus comentaris, m'ajuden a pensar que hi ha algú darrera la pantalla que em llegeix!
ResponderEliminarGràcies