CONCERT DE MIGDIA

Em bressola la teva música
amb mans suaus i plomes de gavina.
Recull l'aire les teves notes
i les transporta fins aquí
en pentagrama invisible,
de línies ondulades,
on escriu una melodia:




abandones el "pianíssimo"
i "accelerando", passes
del "forte" al "fortíssimo"
d'un "allegro" inacabable,
sense més aplaudiments
que el tancar i obrir
dels meus ulls admirats.

BLANCA VISIÓ DE CAPVESPRE

He vist la lluna,
emmirallant-se a l'aigua,
coquetejant amb l'aire
i amb els reflexes de llum.


He vist la lluna
aclucant-me un ull
mentre, afalagada,
banyava el seu rostre
amb l'escuma de les onades.




He vist la lluna
submergir-se, 

amagar-se allà darrere,
on tu amagues la teva força
i on, acaronant-la, 
la portes a dormir.

PROFUNDES FONDÀRIES

A les prègones fondàries,
on Neptú hi té la llar
i les sirenes enrinxolen els seus cabells,
habita el teu encant.




Rinxols femenins
afaiçonen les onades,
impuls masculí
crea el temporal.







De la foscor, a la penombra i la llum,
del silenci, al murmuri i al brogit,
 de la quietud, a la gatzara i a l'esvalot.


Sense distàncies,
sense mesures,
dominant-ho tot.




Desde les prégones fondàries,
on Neptú hi té la llar
i les sirenes enrinxolen els seus cabells.

TASCA DE TOTA UNA VIDA

Encisen el capvespre
triangles de blanc 
que retallen el groc
d'un horitzó que s'apaga.

Inclinada pel vent,
l'experiència feta vela
recorre la planúria de taronges blaves.


El seu camí, ja de tornada,
recorregut milers de tardes,
està presidit per la suor, la sal i l'aigua.

Les cordes esblanqueïdes i desgastades,
els rems esmolats, per tallar l'aigua,
i la tela, amb el timó de còmplice,
marca la direcció de casa.

Són eines de vell pescador
que veu com se li acaba
la tasca de tota una vida
i tota una vida per la mateixa tasca.