Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 27 de julio de 2013

NOU POEMARI


A l’espera de nous poemes, tanco ara el poemari “A la meva llibreta”. Havia pensat que amb aquest tancament seria bo excloure del meu blog l’apartat de poesia setmanal fins que pugui publicar CALENDARI A MIQUES, del qual tan orgullós em sento; però crec que seria millor mantenir aquesta publicació setmanal nodrint-la de poemes antics, tancats a carpetes empolsegades, algunes plenes de massa oblit. Aquest conjunt de poemes l'anomenaré:  “Els malendreços”.
Però això serà.... la setmana que ve!

jueves, 25 de julio de 2013

CALENDARI A MIQUES


El vent, puntual, va encalmar-se a l’hora exacta i va esdevenir solament lleu brisa, suficient per escampar arreu l’olor de l’herba acabada de tallar.
Havíem pregat al riu que fos pacient i estirés el seu cabal encara uns dies més, just per poder homenatjar-lo, i ell va respondre eixugant tots els meandres menys aquell que, prop nostre, ens permetria jugar.
El cel, després de tardes amenaçant tempesta, era net, sense cap núvol que destorbés el somriure de la lluna, arribant, precisa, just quan l’esperàvem.
La gent s’atansava a la llera amb pausa, i s’admirava de l’espai, de l’entorn, de la perspectiva, tot i que res era nou perquè el poble, el nostre poble, era el mateix que unes hores abans suava juliol a la feina o passejava distret per sobre del Pont de Ferro.
Els moviments precisos a la sorra, resseguint els records de temps passat als somriures del públic; la veu, dins la música, neta, de metall brunyit darrera un somriure còmplice; els versos fluïen sols, un mes darrere l’altre, per tancar un any viscut intensament a la vora d’un paisatge familiar.
Tot, tot va esdevenir perfecte.
“- Que potser ho tornareu a repetir?”
La màgia arriba, es viu i... marxa. Repetir? Impossible, caldrà cercar d’altres màgies.

Gràcies a tots aquells que han fet possible un moment màgic. Sílvia, Glòria, especialment vosaltres que heu cregut que l’emoció dels versos no és, només, als prestatges més  alts i inabastables, sinó en les mans de la gent, de la nostra gent que sent i s’emociona.

sábado, 20 de julio de 2013

POEMA XXXV (A la meva llibreta)



També hi ha dies grisos, que insisteixen a pintar el teu ànim d'aquest color; aleshores les paraules lluiten per surar en un mar en blanc i negre. N'hi que tems que els versos no tornin a eixir amb la mateixa força, i esdevinguin muts, insensibles.



La tristor, a cop de sorpresa campana,
es trenca d'escletxes.

Cada una traspua gris,
el meu gris,
el vostre gris;
el gris del qui s'emocionen.

Traspua,
per la pell de les paraules,
suor freda
perquè no arriben,
perquè no saben dir què sent;
(són massa buides)
no poden omplir el forat de les idees
que vull deixar sortir.


La meva eina,
el vers,
i l'arma de la música 
entre les lletres,
em donarà l'equipatge
per, enfilat a les síl·labes,
cercar el vellut
del vostre esguard
i la nuesa de la vostra pell.


sábado, 13 de julio de 2013

POEMA XXXIV (A la meva llibreta)

Sempre m'ha corprès la força de la natura, és per això que sovint li he dedicat els meus versos: una tempesta, una mar irada, un vent tot geni. Aquest és un altre d'aquests poemes admirats, escrit després d'una carrera particular sota una pluja violenta, amb llamps i trons inclosos. Arribat a casa, encara amb els cabells molls, em vaig asseure a escriure'l.


Els focs d'artifici
humits,
il·luminen,
sobtadament i sense anunciar-ho,
les darreres ombres de la tarda.


Les siluetes,
mig ombres,
mig formes,
dibuixen un paisatge conegut
amb perfils esfilagarsats 
de pluja.

Encara la fred no m'ha vingut a veure.


Per més que l'aigua em mulli,
encara sento a la cara
les meves galtes esverades
de vermell.

El silenci no existeix,
i no parlo del ritme sense compàs possible,
(sense partitures ordenades
ni absents batutes de directors transparents)


que marca la pluja al meu voltant;
parlo del batec enèrgic del meu cor,
del xipolleig dels meus peus
per foscs bassals,
fent ziga-zagues
no fos que quedés,
amagat i sorprès,
algun mullat mirall per trencar;



parlo del vent a les branques
de les queixes de les fulles,
porugues,
ignorants
del camí que han de seguir
per ballar-lo,
abans la mort 
no les sorprengui;



parlo de la foscor
esberlada,
com cortina esquinçada
per escletxes de llum.

Jo voldria ser tempesta
amb llamps i trons a les mans,
cabells mullats de pluja violenta
pentinats de vent i gris.




sábado, 6 de julio de 2013

POEMA XXXIII (A la meva llibreta)




El Carpe Diem. Quantes vegades ens jurem que aprofitarem el moment? Quantes vegades el deixem passar sense complir la promesa?



Aturat el moment,
ancorat el rellotge
en la darrera hora...

Tot record no és passat,
sinó present que actúa;
instant,
         sense marcs,
                           ni guarniments,
PUR.

Pur intens instant a les mans.

miércoles, 3 de julio de 2013

LA REINA DESCALZA: éxito y rigurosidad

CRÍTICA LITERARIA

Recuerdo con orgullo como, el otoño de 2003 compartí con mi hijo mayor la lectura de la novela “El código da Vinci”. Lo curioso es que no la compartimos para avanzar al unísono por su vertiginoso argumento, sino porque entre los dos apareció tácitamente una competencia: a ver quién de los dos encontraba más gazapos (más errores) entre sus párrafos. Debo decir que hablamos de una novela exitosa, sí, pero de probada falta de rigor literario, ya que fueron numerosos los errores hallados y celebrados entre los dos.


Pocos meses después de su lanzamiento, allá por el 2006, leí con entusiasmo “La catedral del mar”, primera de las novelas publicadas de Ildefonso Falcones, sin duda producto de su metódico y voluntarioso trabajo. También leí con fruición su segundo hijo literario: “La mano de Fátima”. He de confesar que me gustó tanto que, tras su lectura, empecé mis primeros estudios de árabe y que, como el protagonista de la novela, he utilizado en más de una ocasión el caligrafiado para encontrar tanto la desconexión como la concentración.

Hace una semana empecé a leer su tercera aventura en el mundo editorial: “La reina descalza” y… siento decir que me empiezan a acosar las dudas.

Página 63. Caridad, la protagonista, en esos compases de la novela desesperada y enferma, ardiendo en fiebre, recibe los cuidados de la “vieja María”: “[…] La tía le ha dado un bebedizo de cebada hervida con claras de huevo y le está bajando la calentura. […]
Página 67: Caridad se ha repuesto y sigue a su protector, Melchor, hasta su casa. La vieja María le explica que la negra se llama Caridad y: […] le da un odre con el resto de bebedizo de cebada con yemas de huevo que la enferma debía tomar hasta que las calenturas desaparecieran por completo.[…]
No importa cuál de las recetas sea la correcta, lo importante es el rigor, la corrección, si claras o yemas, y más cuando no han pasado apenas cuatro páginas y el lector tiene tan fresca la información.
Seguiré con la interesante lectura de “La reina descalza”, pero no quisiera competir con nadie a la búsqueda de gazapos pensado que quizá el principal problema para la rigurosidad literaria sea la fama y el éxito, como pasó con el libro de Dan Brown.


lunes, 1 de julio de 2013

DOMINIO LÉXICO (16)

Acabado ya el curso, es el momento de recolectar: ya están maduras y preparadas las respuestas disparatadas de mis alumnos (siempre desde el anonimato, sin ánimo de ofender a nadie, solo de compartir sonrisas). Aquí os presento una pequeña selección. Recordad que en mayúsculas está la palabra preguntada, en minúsculas sus respuestas y, entre paréntesis, mis comentarios en voz alta.


CARABELA: 

  • Huesos de la cara.
AMENO:
  • Pregaria de los domingos. (Este niño rezar... reza poco)
LOCUCIÓN:
  • Parte delantera de un tren.
ORALMENTE:
  • Cuando algo pasa cada hora.
ALMOHADA:
  • Piel de roba con coton dentro que es muy blanda (Claro conflicto entre lenguas y gracia para resolverlo con naturalidad)




BALIDO:
  • Voz del pez. (Es difícil solo imaginarlo)

PAVIMENTO:
  • Persona en la edad del pavo. (Entre las que podríamos incluir al autor de la respuesta)
VERTIDO:
  • Niño salido, que es un guarro. (¿En qué estaría pensado el niño en cuestión?)
CARDIÓLOGO:
  • Persona que trabaja con el corazón. (¡A saber qué trabajos hace!)
ESCOTE:
  • Canalete que se ve si llevas camisas escotadas. (Los niños son únicos para encontrar respuestas adecuadas)
HEMATÓLOGO:
  • Médico de los golpes y los rasguños.
NEFRÓLOGO:
  • Médico especialista en maquillar a los cadáveres.
  • Especialista en cuerpos muertos. (Los clientes que menos se quejan, claro)

ESCALPELO: (sinónimo de bisturí)
  • Herramienta médica para depilar una parte del cuerpo. (¡¡Depilar bien depilada!!)


MARISMA:
  • Dedicado a la Vírgen María y a su culto.

Del lenguaje periodístico, escénico y cinematográfico:

BARRIDO:
  • Limpiar y barrer el cine después de acabar.
CABECERA:
  • Lo que tienen los asientos para apoyar la cabeza (Como se puede ver, estos alumnos escuchaban atentamente el día que se explicó este vocabulario).
MAGACÍN:
  • "Onde" guardan las cosas para hacer la obra de teatro.

Para terminar una dosis de resolución de SIGLAS:



ATS:
  • Ayudante Temporal Sanitario.
  • Asociación de Tenis Social.





OMS:
  • Organización Mundial de Sordos.
INSS:
  • Organización nacional de Señalización de Señales.

Espero que la inocencia de estas respuestas os haya dibujado una sonrisa, no se pretende con ellas nada más.