També hi ha dies grisos, que insisteixen a pintar el teu ànim d'aquest color; aleshores les paraules lluiten per surar en un mar en blanc i negre. N'hi que tems que els versos no tornin a eixir amb la mateixa força, i esdevinguin muts, insensibles.
es trenca d'escletxes.
Cada una traspua gris,el meu gris,
el vostre gris;
el gris del qui s'emocionen.
Traspua,
per la pell de les paraules,
suor freda
perquè no arriben,
perquè no saben dir què sent;
(són massa buides)
no poden omplir el forat de les idees
que vull deixar sortir.
el vers,
i l'arma de la música
entre les lletres,
em donarà l'equipatge
per, enfilat a les síl·labes,
cercar el vellut
del vostre esguard
i la nuesa de la vostra pell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario