Aturat el moment,
ancorat el rellotge
en la darrera hora...
Tot record no és passat,
sinó present que actúa;
instant,
sense marcs,
ni guarniments,
PUR.
Pur intens instant a les mans.
sábado, 6 de julio de 2013
POEMA XXXIII (A la meva llibreta)
Aturat el moment,
ancorat el rellotge
en la darrera hora...
Tot record no és passat,
sinó present que actúa;
instant,
sense marcs,
ni guarniments,
PUR.
Pur intens instant a les mans.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Bon dia Quim!
ResponderEliminarViure el present, sobre tot quan la vida et porta situacions complicades.
La meva mare, en el moment més difícil de la seva vida hem deia.” Vivir el dia a dia y si se complica mucho, momento a momento”. Ara es la meva eina de vida. Gracies Quim.
Diuen que el present no existeix més que una espurna, que abans no acabis de viure el moment aquest ja és passat: n'hi ha que diu que només existeixen el passat i el futur. És clar que quan mires el futur, sovint no has d'anar més enllà de la primera lletra; i quan mires el passat, sovint també és interessant quedar-se només amb la darrera.
ResponderEliminarUna abraçada!