Travessar la frontera amb Portugal des de Sanabria no és esforç: és com passar d'una banda d'una ratlla a l'altra. Tot i que el paisatge i la seva gent sigui una altra, els escalfa el mateix sol, els glaça la mateixa boira i els estreny el mateix oblit.
82
CASTAÑOS
En Montesinho,
los castaños esperan el otoño
plantados en hileras.
De gala, uniformados,
condecorados con las medallas
de los erizos,
sombrean la tierra labrada,
seca, austera,
acostumbrada a sufrir.
Sus gentes,
los que sombrean bajo sus ramas
los recuerdos,
son escuetos y enjutos;
y, aunque el sufrir les borró
el recuerdo de la última sonrisa,
te reciben a dos manos;
manos de esfuerzo,
sucias de tierra, miel y castañas,
cabras y queso.
No hay comentarios:
Publicar un comentario