Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

viernes, 28 de julio de 2017

DE QUI ÉS EL PATRIMONI?

Avui he gaudit d’un matí de patrimoni de la mà d’en Joan Bou. Entre d’altres indrets, m’ha portat fins al mas de la Júlia. L’edificació és molt bonica, amb una façana on trobem unes finestres precioses i un rellotge de sol; l’era també es mereix una aturada. Després hem volgut visitar el molí de la Júlia, explotat ja al segle XII pels monjos del monestir de Roca Rossa, i no ens han deixat, millor dir, ens han fet fora. L’interès estava en preparar una sortida escolar de patrimoni que inclogués el passeig fluvial, el molí del a Júlia, el plàtan monumental i l’ermita de Sant Vicenç; però els camins antics estan tancats amb “pastors elèctrics” per una hípica i ha estat impossible. Els nostres alumnes, futurs torderencs, no podran conèixer aquest SEU patrimoni, i qui sap si aquest plàtan monumental no desapareixerà sense que ens n’adonem.





sábado, 22 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Anem avançant per acostar-nos al final de "les ombres". Us deixo aquí el nº9, escrit, com es pot apreciar, després de llegir diverses obres de Verne en un exercici de recuperar records infantils i relacionar-los amb la realitat de la veritable literatura universal, la de sempre.


9

Per travessar el riu de la vida,
trepitjo
pedra a pedra
i ombra a ombra.

Deia Verne:
“Sense el tro
el llamp no espanta,
malgrat que el perill
no és al soroll
sinó a la llum.”

Què som?
¿Fermesa de pedres,
llamps de tarda,
acció i braó;
o efímeres ombres
de èter suau,

més soroll que força?

jueves, 13 de julio de 2017

TORRE, PAL DE PALLER

La torre de l’església de Tordera:
Avui, de la mà amable de mossèn Salvador i la Dolors Oliveres, he pogut pujar al campanar de Tordera. Quantes vegades me l’he mirat des de l’ombra? No sé comptar-les i, ara, afortunadament, ja no cal. Com jo, quants torderencs que s’estimen el patrimoni del poble experimenten el mateix desig?
Em fan saber, i jo em presto a fer-ne ressò, que durant la segona quinzena del mes d’agost es procedirà a fer una imprescindible neteja de l’escala de cargol i les diferents dependències del campanar. Es necessiten mans voluntàries que els ajudin a deixar aquest important bocí de patrimoni tal com es mereix.
Jo hi aniré, i tu?

TORRE, PAL DE PALLER:
Estiu,
balls a la plaça,
festes i gresques,
cadires esteses
a l’ombra vigilant.
Porta el ritme amb els peus
i viu intensament el temps,
com ho ha fet els darrers anys,
mil… o més.

Hivern,
ombra allargassada
i retallada de gebre.
Com un rellotge de sol,
marca, a la plaça
i en lleu gir,
l’avanç de dia,
pas a pas:
ja sia de llebre
o de pardal.
A la llunyania, el Montseny
saluda amb els mocadors blancs
de la neu a la falda.
Què en fa de temps que es fan confidències.




Primavera,
que pinta de verd tendre
els albers i les pollancres
de les ribes de la Tordera;
Des de la perspectiva del pont de ferro,
assenyala,
amb un índex de fe potent i segur,
la direcció de les pregàries.



I
Tardor
de viatges ocres
amb el vent, on comença el dia.
El riu dibuixa de vidre el seu camí
mentre la torre s’hi emmiralla.
Amb fermesa, i sense descans,
les pedres, escales amunt,
ens acosten en espiral
la veu fosca de les campanes.


 

 









lunes, 10 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

En aquesta particular i íntima conversa amb la meva ombra, us presento la vuitena entrega. Qui sap si parlar amb l'ombra no és més que un exercici de soledat cercada, com qui troba el seu racó i en té cura perquè ningú més en gaudeixi.


8

No hi ha passera,
cal travessar nu i descalç.

El risc no té nom,
de vegades, pseudònim.
Sovint, controlat i tímid;
les més, omnipresent.

Me’l trobo en sortir de casa,
al carrer més fosc;
sota la llum més intensa,
al bell mig de les masses;
i a la penombra íntima
de la soledat dels meus secrets.


Aquí i allà, la meva ombra,
estimada i confident,
s’ensopega amb d’altres ombres
i es superposen,
diferents!

Pateixo per les influències,
pels contactes incontrolats,
per tot de colors que cerquen com pintar-la.

I jo, ... trist testimoni!
ni puc filtrar, ni verificar,
ni censurar què ni com!

La meva ombra és meva!

No vull girs que la distreguin,
només és a mi a qui acompanya!
Pertany, sencera i exclusiva,
a la meva soledat!


domingo, 2 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA


 Una altra vegada, i aquesta vegada puntual, us porto fins a aquesta finestra virtual un nou poema, i ja en queden menys d'aquest poemari tan personal i subjetiu on la comunicació entre "ombres" i entre "humans" conviuen al mateix nivell.

7

Qui et torna resposta
quan saludes l’ombra?
Només hi ha silenci,
fosc,
... o no?

I les ombres,
es saluden?
Què es diuen?
Es giren per mirar-se?
xiuxiuegen
quan veuen passar una tercera?
En critiquen el seu to,
els seus grisos,
els matisos de la seva foscor?


potser avui estàs una mica esvaïda?
Què vas fer ahir diumenge, al matí,
en lloc d’anar a missa de dotze
per fer teu el temple?

¿ Es fan confidències
en... la penombra,
o cerquen llums més nítides
que les afavoreixin
i marquin més el seu contorn?

Parlen les ombres?
I, si parlen,
qui les escolta?