TORRE, PAL DE PALLER

La torre de l’església de Tordera:

Avui, de la mà amable de mossèn Salvador i la Dolors Oliveres, he pogut pujar al campanar de Tordera. Quantes vegades me l’he mirat des de l’ombra? No sé comptar-les i, ara, afortunadament, ja no cal. Com jo, quants torderencs que s’estimen el patrimoni del poble experimenten el mateix desig?

Em fan saber, i jo em presto a fer-ne ressò, que durant la segona quinzena del mes d’agost es procedirà a fer una imprescindible neteja de l’escala de cargol i les diferents dependències del campanar. Es necessiten mans voluntàries que els ajudin a deixar aquest important bocí de patrimoni tal com es mereix.

Jo hi aniré, i tu?

TORRE, PAL DE PALLER:

Estiu,

balls a la plaça,

festes i gresques,

cadires esteses

a l’ombra vigilant.

Porta el ritme amb els peus

i viu intensament el temps,

com ho ha fet els darrers anys,

mil… o més.

Hivern,

ombra allargassada

i retallada de gebre.

Com un rellotge de sol,

marca, a la plaça

i en lleu gir,

l’avanç de dia,

pas a pas:

ja sia de llebre

o de pardal.

A la llunyania, el Montseny

saluda amb els mocadors blancs

de la neu a la falda.

Què en fa de temps que es fan confidències.

Primavera,

que pinta de verd tendre

els albers i les pollancres

de les ribes de la Tordera;

Des de la perspectiva del pont de ferro,

assenyala,

amb un índex de fe potent i segur,

la direcció de les pregàries.

I

Tardor

de viatges ocres

amb el vent, on comença el dia.

El riu dibuixa de vidre el seu camí

mentre la torre s’hi emmiralla.

Amb fermesa, i sense descans,

les pedres, escales amunt,

ens acosten en espiral

la veu fosca de les campanes.