En aquesta particular i íntima conversa amb la meva ombra, us presento la vuitena entrega. Qui sap si parlar amb l'ombra no és més que un exercici de soledat cercada, com qui troba el seu racó i en té cura perquè ningú més en gaudeixi.
8
No
hi ha passera,
cal
travessar nu i descalç.
El
risc no té nom,
de
vegades, pseudònim.
Sovint,
controlat i tímid;
les
més, omnipresent.
Me’l
trobo en sortir de casa,
al
carrer més fosc;
sota
la llum més intensa,
al
bell mig de les masses;
i
a la penombra íntima
de
la soledat dels meus secrets.
Aquí
i allà, la meva ombra,
estimada
i confident,
s’ensopega
amb d’altres ombres
i
es superposen,
diferents!
Pateixo
per les influències,
pels
contactes incontrolats,
per
tot de colors que cerquen com pintar-la.
I
jo, ... trist testimoni!
ni
puc filtrar, ni verificar,
ni
censurar què ni com!
La
meva ombra és meva!
No
vull girs que la distreguin,
només
és a mi a qui acompanya!
Pertany,
sencera i exclusiva,
a
la meva soledat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario