Bienvenida
"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
sábado, 30 de agosto de 2014
FRASE CÉLEBRE (del 30 de agosto al 6 de septiembre)
"La vida es como el café o las castañas en otoño. Siempre huelen mejor de lo que saben."
Maruja Torres
Del poemari PARAULA DE VENT
III
Pentines:
els arbres cap al darrere,
les bardisses amb clenxa,
i la terra...
amb pinta sense pues,
en cap més direcció
que la que nosaltres escollim.
domingo, 24 de agosto de 2014
FRASE CÉLEBRE (semana del 24 al 30 de agosto)
Del poemari PARAULA DE VENT
II
Em tremolen les creences
quan sento la teva queixa.
Voldria fer-te arribar
moments de transcendència
perquè hi volessis.
Però tu vols els teus moments,
no reviure els que jo t'ofereixo;
no recórrer els que jo conec.
Vols conèixer els teus
i equivocar-t'hi.
Que l'error et porti a l'encert,
i quan vegis els teus encerts
jo reconeixeré els meus errors.
Em tremolen les creences
quan sento la teva queixa.
Voldria fer-te arribar
moments de transcendència
perquè hi volessis.
Però tu vols els teus moments,
no reviure els que jo t'ofereixo;
no recórrer els que jo conec.
Vols conèixer els teus
i equivocar-t'hi.
Que l'error et porti a l'encert,
i quan vegis els teus encerts
jo reconeixeré els meus errors.
martes, 19 de agosto de 2014
ROMANIA, un país per descobrir
Això és el “Bon dia”
en romanès, salutació que hem fet servir durant la nostra setmana de vacances a
Romania.
El país ens ha
agradat molt, la seva gent, la seva natura exuberant, la seva monumentalitat,
els seus mites i, fins i tot, el seu menjar; cal que el tingueu en compte com a
destí de vacances.
Sí, potser els cal
una actualització i modernització de les seves infraestructures de comunicació
(carreteres i autopistes), però ho estan fent a poc a poc, amb molt d’esforç i
treball.
Bucarest és una
ciutat amb prou atractius com per merèixer una altra visita que segur que
farem.
En tot moments ens
hem sentit segurs i cuidats, tractats amb amabilitat i respecte. Fet que ens
confirma com hem de deixar els prejudicis i els tòpics i mirar de conèixer la
gent sense idees prefixades.
Ens tornarem a
veure, “la revedere”.
martes, 12 de agosto de 2014
INDITEX y su falta de respeto a la convivencia
Inditex tiene un problema con las gaviotas, se posas en sus tejados y
lo ponen todo perdido. Para solucionarlo han instalado unos altavoces desde
donde se emiten gritos de halcones histéricos y han programado explosiones periódicas
para asustarlas. Los gritos histéricos se oyen casi constantemente, las
explosiones se programan en horarios relativamente más prudentes. El problema está en que
todo el complejo logístico de Inditex se ha integrado en un barrio residencial
del pueblo de Tordera que, desde que se levantaron las enormes naves, convive
con el movimiento de camiones, de coches, de gritos histéricos y de
explosiones.
Ahora, pleno verano, los que no disponemos de aire acondicionado,
dormimos con las ventanas abiertas por donde se cuelan los gritos y lo que es
peor, las explosiones. Hoy, precisamente, han empezado a las seis de la mañana,
una cada 3 o 4 minutos.
Es cierto, el gran complejo proporciona beneficios económicos al pueblo,
puestos de trabajo y… cierto dudoso prestigio; pero no proporciona convivencia,
ni paz social, pues el barrio en cuestión está exaltado y muy molesto.
Se ha avisado, se ha llamado la atención por pasiva y por activa, y no
se pone remedio. Quizás se tengan que tomar medidas más drásticas por parte de
los vecinos para que alguien ponga paz, y sobre todo, silencio en todo este
asunto. Quién sabe si manifestarnos ante los accesos principales para impedir
la entrada de sus trabajadores, con la consecuente falta de rendimiento laboral
y pérdida económica, sea una de las soluciones para, al menos, llamar la
atención a sus directivos que, hasta ahora, ni tan siquiera se han dignado en
ponerse en contacto con la asociación de vecinos del barrio al que, aunque les
duela, pertenecen.
sábado, 9 de agosto de 2014
Del poemari PARAULA DE VENT
I
On és la teva força,
vent?
Quan arribes al final,
en què et transformes?
On gires,
on fas la volta?
Si vens del nord, fred, punxegut,
i retornes pel sud, ja calent, enganxós,
fas camí de tornada?
Si vens de ponent,
reposes on el sol hi té el niu?
Si t'acostes a la lluna,
l'empenys amunt, fent-la volar?
Si reculls les meves llàgrimes,
hi deixaràs després el dibuix d'un somriure?
On és la teva força,
vent?
Quan arribes al final,
en què et transformes?
On gires,
on fas la volta?
Si vens del nord, fred, punxegut,
i retornes pel sud, ja calent, enganxós,
fas camí de tornada?
Si vens de ponent,
reposes on el sol hi té el niu?
Si t'acostes a la lluna,
l'empenys amunt, fent-la volar?
Si reculls les meves llàgrimes,
hi deixaràs després el dibuix d'un somriure?
viernes, 1 de agosto de 2014
FRASE CÉLEBRE (del 1 al 9 de agosto)
"Los pasos más importantes para llegar a concentrarse es aprender a estar solo consigo mismo."
Erich Fromm
MALENDREÇOS, poema 51
Amb més de 10 anys descansant als meus arxius aquest poema té (i malauradament tindrà) encara raó de ser.
Trontollen
les bases del que crec
i
m’esglaia el resultat del trontollar
perquè
no entenc raons de paper
sense
més força que el to de veu
i
sense més argument que el supòsit.
M’han
dit que han sentit...
que
algú ha dit..
que
hi ha qui ha comentat...
que
jo havia explicat...
que
no m’havia agradat
allò
que altra havia dit
que
havia sentit.
Tot
supòsits regalats,
paraules
que suren en consciències
particulars
i privades aventures
lluny
de més realitat
que
la petita realitat de cadascú.
Esperits
pobres
que
no tenen més distància
que
la que hi ha
fins
a la punta del seu nas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)