MALENDREÇOS, poema 51

Amb més de 10 anys descansant als meus arxius aquest poema té (i malauradament tindrà) encara raó de ser.

Trontollen les bases del que crec

i m’esglaia el resultat del trontollar

perquè no entenc raons de paper

sense més força que el to de veu

i sense més argument que el supòsit.

M’han dit que han sentit...

que algú ha dit..

que hi ha qui ha comentat...

que jo havia explicat...

que no m’havia agradat

allò que altra havia dit

que havia sentit.

Tot supòsits regalats,

paraules que suren en consciències

rovellades per l’oblit,

particulars i privades aventures

lluny de més realitat

que la petita realitat de cadascú.

Esperits pobres

que no tenen més distància

que la que hi ha

fins a la punta del seu nas.