Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 23 de junio de 2012

QUÈ M'ARROSSEGA A TU?








Mal de mar.
Mareig als polses,
sal a la boca
i els llavis...
tallats per l'aire humit de la tarda.


Les ànsies que a tu em porten
no m'expliquen per què et necessito,
no em diuen quina estranya força
cap a tu m'empeny,
no precisen raons amagades
que mouen el meu esperit
vers el blau.


Potser en altres vides
les escates cobrien la meva pell,
o les plomes humides
eren feina diària.


Potser la xarxa
tallava, dia a dia,
les meves mans
mentre els rems
allargassaven els meus braços 
i eren les meves espatlles
raspats escàlems
on girava la força del treball.


A la ciutat 
espero, en tombar la cantonada,
veure el teu blau
presidir el meu paisatge;
busco darrera la muntanya
un horitzó guia; 
i, als meus somnis,
paro quiet l'orella
per deixar-me bressolar
ondulat per la teva veu.


sábado, 16 de junio de 2012

UN I ALTRE MAR, POLS A POLS

Entre dos mars em trobo:
el meu dins, profund i fosc,
que necessita la teva llum,
el teu alè;
és un mar sense més vida
que el teu record,
però no té onades,
no té formes, no té paisatges,


no el belluga més aire
que la teva memòria.
Submergir-me
és conèixer les meves absències,
les meves mancances,
les meves pobreses.
Cada braçada pel seu fons
és un pas més vers el no res.
A tu, en canvi,
et presideix la força, el braó,
el moviment, la claror, l'ànim;
no cal més esforç que conèixer-te
per respirar vida,
vigor en cada gota.


Deixa'm restar a prop,
deixa'm encomanar-me de tu
per sentir onejar les idees,
recorrent-te,
arribant a tot.





domingo, 10 de junio de 2012

LES ONES AL CEL DE LA MUNTANYA

Mariner de terra endins
que, allunyat de cos,
sents salat l'esperit
i mastegues grans de sorra
en parlar.


Llop de mar
sense bosc per udolar
que no entén què l'atrau,
què l'arrossega prop teu, 
a la teva llera.







Pell adobada
a l'aire de la muntanya
no a l'oreig de la teva sal,
amb el mateix color,
mateixes línies i mateixes marques.






Amb el cor curull d'aventura
i cercant entre muntanyes
l'horitzó desconegut,
remes amb bastó corb
inquietuds a l'ànima
per trobar raons
a la teva salada enyorança.

domingo, 3 de junio de 2012

GRANS MULTIFORMES






Un sorral de neguits
omple el meu rellotge antic
amb grans de colors i formes
que recorda la teva platja.








Uns petits, blanc polsim
que per tot penetra i no marxa;
altres més gruixuts
que esdevindran també minúsculs
amb temps i baralles;

també hi ha còdols,
ombres fermament fixades,
caldrà temps
per poder-se transformar.


Voldria imitar-te,
arran de platja,
on l'ona trenca,
que s'emporta sense classificar
pols i miques i de més grans,
per oblidar-los més enllà.