Mariner de terra endinsque, allunyat de cos,
sents salat l'esperit
i mastegues grans de sorra
en parlar.
Llop de mar
sense bosc per udolar
que no entén què l'atrau,
què l'arrossega prop teu,
a la teva llera.
Pell adobada
a l'aire de la muntanya
no a l'oreig de la teva sal,
amb el mateix color,
mateixes línies i mateixes marques.
Amb el cor curull d'aventura
i cercant entre muntanyesl'horitzó desconegut,
remes amb bastó corb
inquietuds a l'ànima
per trobar raons
a la teva salada enyorança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario