QUÈ M'ARROSSEGA A TU?

Mal de mar.
Mareig als polses,
sal a la boca
i els llavis...
tallats per l'aire humit de la tarda.


Les ànsies que a tu em porten
no m'expliquen per què et necessito,
no em diuen quina estranya força
cap a tu m'empeny,
no precisen raons amagades
que mouen el meu esperit
vers el blau.


Potser en altres vides
les escates cobrien la meva pell,

o les plomes humides
eren feina diària.


Potser la xarxa
tallava, dia a dia,
les meves mans
mentre els rems
allargassaven els meus braços 
i eren les meves espatlles
raspats escàlems
on girava la força del treball.

A la ciutat 
espero, en tombar la cantonada,
veure el teu blau
presidir el meu paisatge;
busco darrera la muntanya
un horitzó guia; 
i, als meus somnis,
paro quiet l'orella
per deixar-me bressolar
ondulat per la teva veu.