PASSAT I FUTUR EN L'HORITZÓ

M'assenyala l'atzavara,
amb el seu gran dit verd,
una difuminada línia
que en l'horitzó es perd.


Inmòbil i llunyana,
inabastable i tremolosa.


El futur s'hi escriu
com s'han escrit del passat les històries:
a voltes amb lletres de sang 
i en d'altres... fent de l'esforç tinta.


Jo vull escriure els meus anhels
amb la ploma de la teva brisa.

BARQUES A RITME

El vals que ballen les barques,
amb repunt a cada un, dos, tres,
posen ritme a la tarda.
Encuriosits ens acostem a la riba,
aboquem els ulls paret enllà 
i, com per art de màgia moguda,
la imaginació submergeix la seva ànima
entre peixos de colors.

ENCARA QUE VULGUI EXPLICAR-TE

Tants versos com graa de sorra
no són prou per descriure't.
Tantes notes com una simfonia inacabable
no són prou per sentir-te.
Tot un jardí de flors impossibles
no són prou per respirar-te.


Però, mirar-te,
escoltar-te,
olorar-te,
inundar-me de tu...
m'omple l'ànim
i m'ajuda a seguir.

UN DESTÍ ATRAPANT EL DARRER VAGÓ

Ahir va ser el gran dia: per fi vàrem estrenar l'obra de teatre que portàvem tant de temps preparat. La tarda va començar amb l'emotiva trobada dels alumnes que fan d'actors amb els seus "miralls" de l'Esplai. La mateixa obra ha estat enregistrada en forma de radionovela per integrants de l'associació de gent gran de l'Esplai  (la podreu escoltar per Radiotordera a partir del proper dilluns), la presentació d'aquesta radionovela s'ha fet coincidir amb la representació teatral per part dels alumnes. És per això que, en un moment molt màgic, han pogut coneixer's els encuriosits actors joves i els no menys encuiriosits actors més veterans.

Les representacions han anat molt bé i, a banda d'un esglai improvisat al final de la segona representació, tots ho han fet molt bé. 

Vul agrair a tots, petits de Brianxa i grans de l'Esplai, el regal: el plaer de veure representada una obra meva. 

Grácies a tots.

LA LLUM FA CAL·LIGRAFIA

La llum ha fet propòsits de pintor.
Amb els núvols desfilats,
com ombres xineses,
esbossa primeres lletres
en cartes d'amor vençut.


La llibreta del capvespre
en superfície de mirall antic
s'omple de signes,
estranys pel cec,
familiars pels sentiments
que més toquen la pell.

PAIS DE PA SUCAT AMB OLI

No entenc perquè avui no faig classes, de veritat que no ho entenc. Han caigut tres flocs de neu (perquè just podria dir quatre); els carrers són nets, sense complicacions; tothom preparat i alerta i... es tanquen les escoles, la univertitat i el país es paralitza fent una sardana al voltant d'un esquifit ninot de neu. 

Però, què ens passa? No quedava clar que ens haviem d'aixecar ben d'hora ben d'hora i treballar molt per aconseguir fites sublims? 

Suposo que davant el ridícul del tripartit fa un parell d'anys davant d'una nevada més real, aquest nostre govern convergentpepero ha escollit la via de: 

"Millor pecar d'exagerats que fer el ridícul com la gent d'en Montilla. Escolta tu, Felip Puig, saps una cosa?  Millor m'ho tanques tot i demà serà un altre dia!"

Ens llevem ben d'hora ben d'hora per fer un pipi i tornar al llit, que la fred empeny i el país es pot esperar.

És clar, som un país de pa sucat amb oli.