M'assenyala l'atzavara,
amb el seu gran dit verd,una difuminada línia
que en l'horitzó es perd.
Inmòbil i llunyana,
inabastable i tremolosa.
El futur s'hi escriu
com s'han escrit del passat les històries:
a voltes amb lletres de sang
i en d'altres... fent de l'esforç tinta.
Jo vull escriure els meus anhels
amb la ploma de la teva brisa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario