Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

martes, 19 de abril de 2016

PER FI: UN VIATGE A LES GOLFES

Ja no és virtual, ja és de veritat. L'he vist i l'he tingut a les mans; l'he sospesat i l'he ensumat; l'he fullejat i he dibuixat un somrire en veure portada, contraportada i llom.
En coordinació amb la biblioteca de Tordera, hem reservat la tarda del proper divendres  29 a les 19:00 per presentar-vos-ho, per empenyer-lo fora de la virtualitat.

L'he vist als prestatges de la llibreria Tordera, suposo que també hi és a d'altres llibreries. Això vol dir que, tal com volíem, finalment el tindrem al carrer per Sant Jordi.
Afortunadament. el procés, llarg procés de naixement, creixement i maduresa del llibre, arriba a la seva fi. A partir d'ara li toca... caminar sol.

Benvingut "UN VIATGE A LES GOLFES"

miércoles, 13 de abril de 2016

AJORNAMENT DE LA PRESENTACIÓ




Malauradament, la presentació del meu nou llibre queda POSTPOSADA SINE DIE. No el tinc físicament i no vull presentar un llibre virtual. Us demano disculpes!!

sábado, 2 de abril de 2016

DOMINIO LÉXICO 24

Si, ya 24 listados de palabras de curiosa definición, ya sabéis: mis "aplicados" alumnos y su afán por ser originales. Este que os presento es un breve compendio de los disparates compartidos durante el pasado segundo trimestre (Recordad que, entre paréntesis y en cursiva, he puesto mis comentarios)

PERECER:

  • Algo que te da mucha pereza. (Estudiar, por ejemplo)

GACELA:
  • Ciervo hembra.
  • Animal que vuela. (Porque rima con gacela, ¡claro!)

LIVIANO: -(Según el diccionario de la RAE, "que tiene poco peso")
  • Persona que viene de Libia.

BLANDIR: /Según el diccionario de la RAE, "mover algo en la mano, por ejemplo un arma)
  • Cuando algo está muy duro y lo haces moldeable. (Blan...dito, claro)



MARMITA:
  • Edificio donde se reza. (Y donde debe hacer mucho calor, casi para cocerse)






UMBRAL:
  • Sombra que arroja algún objeto (¿Cuando estás en la puerta?)

DINTEL:
  • Toallas que se regalan a los recién casados (Sí, aquellos días habíamos hablado del antiguo ajuar; ya veis que lo confunden todo)

JAMBAS: (Según el diccionario de la RAE, "cada una de las piezas que, dispuestas 
verticalmente, sujetan el dintel)
  • Bambas (Sí, rima)
  • Crustáceo que vive en el fondo del mar (con los que hago una paella)
  • Chicas (este siempre piensa en lo mismo)
  • Tener las piernas cerradas hacia afuera (¡que ya es difícil!)

LINAJE:
  • Piel.

TACITURNO: (Según el diccionario de la RAE, "callado, silencioso, melancólico")
  • Persona que cree más en él que en Dios (que ya es creer, digo yo)

APÓLOGO: (Según la teoría literaria estudiada, "cuento con fin didáctico")
  • Profesional de las estrellas del universo.

ORNITOLOGÍA: (parte de la zoología que estudia las aves)
  • Trabajo que se trata de mirar los pies (¿Podología?)
  • Ciencia que estudia los ornitorrincos (que son, digamoslo todo, muy curiosos ¿no?)
  • Persona que estudia los hijos de los animales.

BREBAJE:
  • Cualquier cosa breve. (Eso lo sabe todo el mundo)

PEREGRINO:
  • Pájaro (¡Alguno hay que es muuyy pájaro!)

PERIPLO: (Según el diccionario de la RAE, "viaje, recorrido...")
  • Lugar donde subía la gente antes que los mataran en la horca (que digo yo, qué cosas para entretenerse antes de... la horca.)

LOCUS AMOENUS: (En la teoría literaria, "Tópico medieval que nos habla de un lugar paradisíaco)
  • Amor loco, que dos se quieren con locura.



ESFINGE:
  • Piedra enorme con forma de faraón. (a original no le gana nadie)



ÉBANO: (Tipo de madera muy apreciada)
  • Comida de color verde.
  • Tipo de abono para las plantas.
  • Fibra que se utiliza para hacer butacas. (donde sentarse para... seguir estudiando)



¡Hasta el próximo trimestre!



FRASE CÉLEBRE (del 2 al 9 de abril)









“Lo bueno del desierto es que en algún lugar se esconde un pozo.”

Antoine de Saint-Exupéry

CALENDARI A MIQUES

Tal com us havia dit, durant aquest any 2016 us ensenyaré el poemari "Calendari a miques". És ora doncs d'ensenyar el mes d'


Abril 2011




Trepitja el mes d’abril
el final de la seva primera quinzena,
i l’aire ha endreçat la fredor
per esdevenir, solament...
fresca.


L’herba grisa, recargolada,
mandrosa i atemorida pel glaç,
ha esdevingut (per la màgia del calendari)
selva de flors i tiges tendres,
vinclades per l’aire
gairebé a punt de cruixir.

Les canyes han abandonat d’una vegada
el seu abric impenitentment gris, i ara,
emmirallant-se als tolls de l’aigua,
ja és verd el seu vestit nou de primavera.

Fa dies que els tímids brots de tots els arbres de ribera
es deixaren anar, lliures, sense por a la tornada
del fred més rigorós:


Freixes aïllats,
oms escadussers,
pollancres abundosos o verns,
molts i joves verns;
els àlbers, tan flexibles,
exposen les capçades al vent
i, ara sí i ara també,
acaronen l’aigua posant a prova
en etern vaivé,
la resistència de les branques
ja vestides de tímid fullatge.

Però, per aquest tram de riu més familiar,
per aquest particular meandre ample i profund,
als peus del pont etern,
és l’atzar qui escull l’arbre
que m’acompanyi, un dia i un altre:
és la calma secular de les acàcies.

No cal cantar l’ombra dels plàtans,
ni la carícia tendre dels salzes llegint amb les fulles
la veu intemporal de l’aigua;
són els penjolls blancs de les flors de les acàcies
les que cada matí escampen,
abans jo no arribi,
el seu perfum pel camí.

A poc a poc, a més del seu perfum,
em saluden amb el vol dels seus pètals
dubitatius en la caiguda,
com cercant insegurs un punt exacte
per descansar de tant d’aire;
i jo, en el silenci íntim de la meva cercada soledat,
em sento honrat per l’esforç,
com un heroi romà entrant a la ciutat mil·lenària
després de vessar la sang per la glòria de l’Imperi.




Varen començar desordenadament
ara una, demà potser la mateixa
i una més,
l’endemà, un bon grapat.
Sí, ara és segur,
la primavera domina,
ja són aquí les enyorades orenetes.



Falciots de vol rasant,
orenetes de panxa blanca jugant amb l’aire
per dominar-lo i ensenyorir-se
del gir.
Tombarelles impossibles perseguint espurnes
maniobrant entre els joncs.
Les d’ahir, hi són avui,
i... també hi seran demà
per fer memòria amb la nostra memòria
sense permetre ser només... record.




Avui, Sant Jordi de lletres vermelles,
he vist les primeres
... roselles.


De tija delicada i subtil,
gairebé només mirar-les podrien cruixir
sota un moviment suau de parpelles.

L’aire les fa ballar
transmutant totes les flors de la ribera
en un caleidoscopi inabastable
de vermells, grocs, violetes, blaus
i... sí, ... verds, molts verds.